Vagi on vagi, el nostre no és un canó qualsevol, sempre l'acompanya un coronel bigotut i malhumorat, encarregat de la metxa i una tropa de guerrillers incorregibles que fan la feina bruta: enredar- lo, tocar, cantar canonades i estirar el carro.
Ja podem cremar l'arsenal, ja no ens cal ni metxa al canó, que les nostres veus disparen canonades de debò! Que no?... Després d’aquesta frase del coronel comencen ja les caonades. Però les nostres canonades res tenen a veure amb els espetecs del canó. Es tracta d'estrofes de quatre versos rímats -a l'estil de les corrandes o els garrotins...- que fem i desfem per anunciar, felicitar i criticar què passa al món i què passa a casa nostra. A més, a cada sortida en creem de noves adaptant-les, al moment, l'espai o la circumstà'e0ncia de la festa.
Les canonades, satíriques i divertides, són cantades al ritme d'una cançó encomanadissa i simpàtica que anima la gent a apropar-se, escoltar, picar de mans i inclús -els més agosarats -a cantar-ne alguna. La cançó s'acaba amb un espetec del canó i uno pluja de caramels.

 

fitxa tècnica · imatges · canonades · descàrregues